Pericofòbia? NO, gràcies!

EXIGIM RESPECTE, PERQUÈ TENIM TOT EL DRET DEL MÓN A SER PERICOS

Banderola - pancarta exposada al nostre estand de la Plaça Catalunya, de Barcelona, amb motiu de les Festes de la Mercè 2011

 

La pericofòbia és la manifestació d'odi al seguidor de l'Espanyol; al perico. És una altra conseqüència de l'estesa pràctica del nacional barcelonisme a Catalunya.

La pericofòbia sobrepassa qualsevol límit de rivalitat esportiva, ja que les desqualificacions que sovint pateix el perico, pretenen estar justificades per la barreja de supòsits, referent al seu origen, la seva cultura i idioma o la seva simpatia política. En definitiva, és xenofòbia pura i dura.

La pericofòbia es manifesta en tots els estaments de la societat malalta en què vivim; a l'escola, la universitat, el treball, la premsa, la cultura, la política, el carrer...

Quan el grau d'aquest odi resulta insuportable, i per tant, denunciable, és quan també el practiquen sense cap rubor escriptors, periodistes i polítics que, a més, a alguns d'ells, els paguem el sou.

La nostra penya ha intervingut en alguna ocasió contra algun dels atacs rebuts, o contra la manipulació que se'ns pretén imposar.

Quan el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va emetre el DVD de "Les Tres Bessones" on es deia que el Barça és Catalunya, a part d'emetre cartes al President de la Generalitat i a tots els caps dels diferents partits polítics, a la Cavalcada de Reis (2008), de Nou Barris, vam desfilar amb una carrossa reivindicativa.

Quan el Centre d'Estudis Roca va difondre un llibre (2010) entre els seus alumnes amb un full de contingut despectiu amb l'Espanyol, vam engegar una tramessa de correus electrònics queixant-nos de l'assumpte, la qual cosa va suposar la rectificació i resposta de l'esmentat centre.
 
Darrers exemples: